Ship Of Dreams

Titanic del grec "tità" i que significa "gegant". Curiosa l'etimologia d'aquesta paraula! Que murri que pot arribar a ser el karma... Avui fa 100 anys d'una de les catastrofes maritimes mes titaniques de la historia protagonitzada per aquest vaixell gegant. La majoria de gent que va embarcar en aquest tragic vaixell ho va fer amb la intencio de comensar una nova vida als US. Tots somiaven amb l'esperansa d'una vida millor. Pero per a 1.509 persones del total de 2.214 a bord del Titanic la cosa no va finalitzar com elles havien planejat.

Es ben clar que aquest va ser un desastre que va commocionar el mon llavors i segueix fascinant 100 anys despres pero jo em pregunto... que ha canviat?

Gent que emmigra buscant un futur millor, diferencies de classe (que diuen que amb la recessio tots ho hem notat...pero alguns segueixen pagant altes quantitats per casar elefants,p.ex.) , arrogancia absoluta (tot i que, al cap i a la fi la mare natura es la que decideix ), afany de poder i reconeixament, opulencia,...

Renovar-se o morir diuen, doncs al pas que anem....

Life is too short...play naked!

...en tornar de les meves primeres vacances a Lanzarote el passat novembre vaig fer la promesa que a la propera visita faria nudisme total. Una promesa a algu pero, sobretot, en el fons, una autopromesa. M'haig de demostrar a mi mateixa que soc humana i haig d'aprendre a estimar-me una mica mes...uf!quina feinada... Que tinc problemes psico-emocionals, principalment de manca d'autoestima i pobre autoimatge no es novetat. Els origens d'aquests problemes son ben diversos (bullying durant la meva epoca escolar a causa del meu cos, la societat que ens envolta, la pressio familiar en la meva infantesa-adolescencia versus el meu exces de pes, etc etc) pero be, suposo que no soc la unica ni tampoc en tinc l'exclusiva. En fi, acabo de tornar de la meva segona visita a la illa canaria i tan sols puc dir...per que he esperat 30 anys i escaig en fer-ne?! La platja escollida va ser Charco del Palo. Un paradis. Des del primer moment que em vaig treure la roba una sensacio de llibertat em va invadir. Sorprenentment els nervis ni la vergonya em van trair. Al contrari. Una pau i una tranquil.litat em van eclipsar. Quina sensacio tan magica la de l'aigua en contacte amb la teva pell i el teu cos. El sol. Les pedres. El dia em va passar volant. Suposo que el fet que el desti poses una meravellosa persona, de nou, en el meu cami tambe hi va ajudar ;) I que mes dir? doncs que el que havia de ser una promesa d'un dia es va convertir en una practica dels 5 dies restants de les meves vacances... No puc dir que la meva ment hagi variat massa amb el tema autoestima i autoimatge -encara- pero he descobert una nova manera de gaudir en el meu temps lliure...un passatemps que em transmet molta serenor,llibertat,independencia,pau,tranquil.litat i es que ja ho diuen: "life is too short, play naked!" (la vida es massa curta,juga nuu). PS per cert, us convido a provar-ho...no mirareu endarrere ;)