‎...quan ETA promet,compleix...

20 d'octubre 2011: data q passara a la historia. Dia q ETA abandona, q tanca el xiringuito, q crida al dialeg. Jo em quedo amb la frase d Ernest Lluch: "..quan ETA promet,compleix...". Fem q, tots junts aquest somni d pau i llibertat es compleixi!

http://www.bbc.co.uk/news/world-europe-15393014

Team Hope...Equip Esperansa...

           Ja tenim a la cantonada, de nou, com aquell que no vol la cosa, el bonic i (temut) Nadal. Una celebracio que sembla haver perdut totalment els seus origens i que s'ha convertit en una diada d'alt consumisme. Res mes. Segurament generalitzo pero m'equivoco de molt?

          La setmana passada, una companya de feina em va demanar si volia participar en la recollida de " Christmas shoeboxes" (es tracte de recollir petits objectes: colors, llibretes, pastilles de sabo, bufandes, guants,... i posar-los en una caixa embolicada amb paper de regal). Sense pensar-m'ho dues vegades en vaig agafar una. Es un petit gest que a mi em costa molt poc, el faig amb molta il.lusio i m'agrada pensar que puc fer felis a un infant i que el seu Nadal sigui mes lleuger. A l'arribar a casa pero, em vaig adonar que havia d'escollir si volia que la meva caixa fos per nen o per nena i de seguida vaig pensar...aixo no m'ho poden fer a mi!...per que escollir? per que un nen? per que no una nena?i viceversa...aixi que l'endema li vaig demanar una 2a caixa i aixi no hauria d'escollir.

           Avui acabo de preparar-les per tal d'entregar-les dema. Estic molt il.lusionada. De debo. Pero mentiria si digues que no estic una mica trista al mateix temps. Trista perque me n'adono que sovint donem per suposades un munt de coses. Perque sempre volem mes i mes. Perque sembla que si no tenim l'ultim "gadget" del mercat, no som ningu. Perque no ens n'adonem que som afortunats els que tenim feina. Una familia. Uns amics. Perque sempre valorem allo que no tenim no el que tenim. Per que no donem importancia a uns llapis de colors? una bufanda? uns guants? una corda per saltar?

          La nostra competivitat i ambicio fan que ens oblidem de viure? Per que no tornem als basics? Per que no valorem els petits detalls i gestos?

...tants perque's i per que's....

http://secure.teamhope.ie/index.php

Tot passa per alguna rao...

          Diuen que tot passa per alguna rao. A vegades, no sabem el perque, pero sembla que si, que tot passa per alguna rao...aquesta obsessio nostra de sempre voler saber el perque de les coses...fam de controlar-ho tot?

          Aquesta es la historia d'una amiga meva. No desxifrarem els noms reals. Crec en la privacitat de les persones...

          La Neus es una noia molt independent. Ja fa cert temps que no viu a casa els pares. Ni tan sols viu en el mateix pais. Es una noia de caracter, pero darrere d'aquesta fasana que s'ha creat, s'hi amaga una persona molt sensible...una persona que va pel mon de dura pero te un cor de gelatina. Poca gent la coneix en profunditat... Sempre esta disposada a donar-ho tot sense esperar res a canvi. Li agrada ajudar a qui ho necessita. Les coses les fa de cor. No li agrada justificar-se ni haver de donar explicacions. Tampoc li agrada parlar de com es sent. No sap com afrontar els sentiments i/o les sensacions? Sempre somriu. Sovint peca d'inflexible, intolerant i "borde" pero aixo es perque realment, qui se l'admira, no li ha vist els colors vertaders... Viatjar es una de les seves passions mes destacades... Tot i no viure a la terra que la va veure neixer sent molt a prop aquest pais que es situa a uns 3000km d'on es troba. El seu cor es blaugrana.

          Quan per l'abril passat es va assabentar que el seu equip s'havia classificat per la final de la Champions a Wembley, li va proposar al seu amic Seamus anar a Londres sense entrada a donar suport al seu equip. El Seamus no es ni del FCB ni del Man United pero va accedir. L'excusa era bona...un cap d setmana diferent...per trencar la rutina.

          Qui li havia de dir a la Neus que aquell cap de setmana tindria un gir tan inesperat i que coneixeria algu que li faria sentir coses que feia molt de temps que no sentia? Es ben be, q tot passa per alguna rao...o aixo diuen.

          L'ambient de les hores previes al partit era electric, fascinant. El Seamus i la Neus es trobaven en ple bullici pre-partit en un dels bars de la fan zone de Wembley quan un dels bobbies els va anunciar que el partit no seria retransmes per les grans pantalles de l'estadi. Petita crisi, petit atac de cor per la Neus. El Seamus va decidir quedar-se amb la colla de gent que havia acabat de coneixer pero la Neus s'hi va negar. Ella no havia fet tot un trajecte d'avio per allo... Panic. Menys d'una hora per la final i pesimisme, pur i dur. Sort que la Neus sol reaccionar rapid. Va recordar que a traves d'un grup de facebook s'havia dit d'anar al "The Mustard", un pub londinenc a veure el match. Aixi que, metro i avall. Va arribar al pub just a l'hora que l'arbitre havia xiulat el principi del partit. Una sensacio de lleugeresa la va aclaparar...

          Alla era. En un pub al mig de Londres, entre desconeguts i un amic bebent birres a l'estadi... El primer gol blaugrana va arribar i la gent que l'envoltava, i ella tambe, van emboigir. Tots cridaven i reien i, simplement, eren felisos. Despres va caure el del Manchester. Mutisme. Pero l'ambient va fer un tomb quan va arribar el segon gol blaugrana. A aquestes altures, la meva amiga Neus ja xerrava amb mig pub. Els colors, la unio fa la forsa. I, el tercer gol ja va ser...orgasmic? S'havia dit que si el Barsa guanyava la Champions, tots el fans blaugranes es reuniren a Trafalgar Square per celebrar-ho. Trafalgar no es Canaletes pero be...es una plasa molt centrica a Londres i ja faria el fet...

          La Neus i la colleta de nois i noies van decidir, tots animats, baixar xino-xano. Pel cami es van aturar a menjar alguna cosa en un McDonalds. Alla, la Neus i el Marc, un dels nous amics que si no hagues estat per aquella final futbolistica no s'haurien creuat (tot passa per alguna rao,oi?), van seure de costat i xerraven com si es coneguessin de tota la vida. La Neus s'hi sentia molt be al costat del Marc. I, sembla, que el sentiment era mutu. Amb les panxes plenes, la Neus i la resta van seguir el seu cami cap a Trafalgar. El grup anava davant. El Marc i la Neus caminaven uns passos mes endarrere. De sobte, s'aturen, i el Marc, en un d'aquells moments de..."ahora o nunca" li fa un peto als llavis...i, la resta, ja es historia...

          Des de llavors, que la Neus esta eclipsada pel Marc. Van ser poquetes hores junts pero van ser mes que intenses. La seva no es una relacio molt usual, si es que se li pot dir relacio pero una cosa es clara...la Neus porta el Marc al cor i pensa que, les distancies poden ser geografiques pero, les distancies tambe les posem nosaltres. El sent lluny i a prop al mateix temps. No sap ben be el que sent pero aixo que sent, li agrada. Sempre li agrairia al Marc haver-li fet sentir coses que feia temps que ningu li feia sentir. I, amb un somriure als llavis admet que, el Marc es una de les millors coses que li ha passat en molt de temps!

           Tot passa per alguna rao...

IRELAND, HOME SWEET HOME.. The only place where……..

# Hector was talking about tis in the morning...thought it was the funniest thing ever.... :)

IRELAND, HOME SWEET HOME..
The only place where…….. 

• When you were young, you went to bed when Glenroe was over
•  If you die from alcohol poisoning, you’re considered a lightweight
• ‘Fuck off’ means ‘Are you serious?’
• The person that you insult most is probably your best friend
• Saying ‘I will yeah’ means that you definitely won’t
• “Fuck it, its grand” means that you couldn’t be bother finish it properly
• ‘H’es fond of a drink’ means he suffers from severe life-threatening alcoholism 
• Saying you’re going for a drink means you might not be seen again for 3 days
• ‘For the craic’ is the best reason for doing anything
• The best cure for a hangover is more drink
• Nobody can go a day without saying ‘Jaysus’
•  ’Meeting’ has a double meaning
• Tea is the solution to every problem
• And water is the solution to every GAA injury 
• “I got stuck behind a tractor’ is a perfectly valid reason for being late 
• We eat Tayto sambos for lunch, and ham sandwiches on the way to Croke Park
• You can insert the name of a gardening tool into any sentence and it still makes sense, e.g. ‘I had a rake of drink last night’ or “I’ll be out in a minute, I’m just shoveling down the dinner”
• GAA is considered a religion
• It’s perfectly acceptable to call your mother ‘mammy’ even though you are a fully grown adult 
• Saying ‘Now we’re sucking diesel’ means that you are happy with the outcome of the situation 
• Drinking ‘tae’ is everyone’s favourite past time
• You’re scared of the wooden spoon
• The word ‘like’ goes in every sentence
• You can say “Any craic?’ to a garda and you won’t get arrested
•  POTATO is 5 of your 5 a day 
• ‘The dogs’ bollocks’ means something brilliant

http://www.youtube.com/watch?v=TD0i1-LObbU

Va de llengues...

Molt interessant el post de Miquel Mayol d'ahir dilluns 26.09.2011 http://blogs.elpunt.cat/miquelmayol/2011/09/26/dia-europeu-de-les-llengues/ ... Jo ni sabia q ahir era el dia europeu de les llengues pero em faria molta il.lusio trobar-me el "benvinguts" escrit a les portes del Parlament Europeu el proper cop que visiti Brussel.les...i'm a dreamer...i know :)

Fa dies q volia parlar d llengues i Mayol, avui, m'ho ha posat ben facil... Segons la wikipedia ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Llengua ) una llengua es un sistema de comunicació (verbal o signal) propi d'una comunitat humana. Ultimament, a casa nostra, el tema linguistic surt per tot arreu...als diaris, a la radio, a la tv, a les converses,etc pero senyors/es no perdem el nord! De la situacio actual del catala en podriem parlar hores i hores i, segurament, no arreglariem res pero aqui no vull parlar d'ell. Simplement, ara, no em ve de gust. Vull parlar de les llengues en general... Penso q la descripcio de la wikipedia reflecteix molt be el meu pensament...una llengua es un sistema de comunicacio. Aixi de clar. Soc clara defensora de l'aprenentatge de segones, terceres, quartes, mil llengues. Pero no per ser millor -o pitjor- que ciutadans/es d'altres paisos ( no fem apologia de la comparacio ) sino pel simple fet q totes aquestes llengues apreses et poden dur molt lluny i portar-te a llocs inimaginables. Aportar-te moltes coses positives i enriquir-te, tambe. I es q ja diuen q "el saber no cabe lugar" (era aixi la frase,oi?).

D'anectodes en tinc una pila... el John i el Luca haurien tingut lloc on dormir a Santiago si jo no hagues sapigut angles i castella?...hauria jo sortit d'un pais sense passaport,ni mobil ni un duro a la butxaca si no hagues sapigut angles?... hauria conegut a l'Angela de Madriz, al Paolo de Sardegna i a la molta altra gent q ha creuat el meu cami pel mon si jo no hagues sapigut castella, angles i una mica d frances?...hauria pogut mantenir una conversa amb el director d Ryanair?...m'hauria pogut emocionar sentint parlant a Bono o Bruce?...i com aquestes, mil histories mes...

Pero ei!q no us doni la sensacio q soc "angles forever". No us equivoqueu! El q desitjaria deixat plasmat en el meu post d'avui es q tots/es hauriem d'obrir una mica mes la ment amb el tema llengues...sense elles (independentment d quina sigui l'escollida o, a vegades, imposada ) deixariem d sentir -d sentiments- moltes experiencies i quedar estancats en situacions q sabent una mica d llengues ens passarien per alt.

Avui, va d llengues... Renovar-se o morir.

Presa de pel o...what's the story?

Despres d'un munt de temps de no posare els peus en un cinema, ahir vaig decidir anar-hi. La pelicula escollida per l'ocasio va ser Crazy Stupid Love http://en.wikipedia.org/wiki/Crazy,_Stupid,_Love. la qual recomano. Pero el meu post d'avui no es per parlar de films sino d'un fet que em va sobtar (i, en temps de crisi, agradar!)... A l'hora de pagar les entrades, em vaig adonar que havien reduit uns centims el seu preu. I jo em pregunto...durant molts anys ens han estat enredant,oi? Si donem un cop d'ull al nostre voltant, ens n'adonarem que -a causa de la recessio, o no- tothom ha hagut de baixar preus... Aquest fet em deixa un gust agredols a la boca...m'alegra no haver de desembutxacar tant pero m'entristeix el pensar que durant molt temps ens han estat estafant (aixi de clar), se'ns han rigut a la cara! Ara, jo soc una noia molt positiva i amb un somriure als llavis us dic...veieu com la crisi tambe pot ser positiva?! Mes competencia...preus mes assequibles!

Hostelworld.com Blog

Hostelworld.com Blog

25.09.2011...the day I joined blogger!

Good morning from Galway!
Trish here. I have just joined blogger. I'm very new at this but I'm sure I'll be flying soon (fingers crossed!)... I'm originally from Barcelona but have been in Ireland for 5 years now...so if you wonder why I mix languages that's the reason :)
Hope you all have a good day!