Ja tenim a la cantonada, de nou, com aquell que no vol la cosa, el bonic i (temut) Nadal. Una celebracio que sembla haver perdut totalment els seus origens i que s'ha convertit en una diada d'alt consumisme. Res mes. Segurament generalitzo pero m'equivoco de molt?
La setmana passada, una companya de feina em va demanar si volia participar en la recollida de " Christmas shoeboxes" (es tracte de recollir petits objectes: colors, llibretes, pastilles de sabo, bufandes, guants,... i posar-los en una caixa embolicada amb paper de regal). Sense pensar-m'ho dues vegades en vaig agafar una. Es un petit gest que a mi em costa molt poc, el faig amb molta il.lusio i m'agrada pensar que puc fer felis a un infant i que el seu Nadal sigui mes lleuger. A l'arribar a casa pero, em vaig adonar que havia d'escollir si volia que la meva caixa fos per nen o per nena i de seguida vaig pensar...aixo no m'ho poden fer a mi!...per que escollir? per que un nen? per que no una nena?i viceversa...aixi que l'endema li vaig demanar una 2a caixa i aixi no hauria d'escollir.
Avui acabo de preparar-les per tal d'entregar-les dema. Estic molt il.lusionada. De debo. Pero mentiria si digues que no estic una mica trista al mateix temps. Trista perque me n'adono que sovint donem per suposades un munt de coses. Perque sempre volem mes i mes. Perque sembla que si no tenim l'ultim "gadget" del mercat, no som ningu. Perque no ens n'adonem que som afortunats els que tenim feina. Una familia. Uns amics. Perque sempre valorem allo que no tenim no el que tenim. Per que no donem importancia a uns llapis de colors? una bufanda? uns guants? una corda per saltar?
La nostra competivitat i ambicio fan que ens oblidem de viure? Per que no tornem als basics? Per que no valorem els petits detalls i gestos?
...tants perque's i per que's....
http://secure.teamhope.ie/index.php
No comments:
Post a Comment